Apunts sobre el neoplatonisme

Plotí.

El neoplatonisme era essencialment un pensament que volia accedir a una realitat inteligible superior, construint-la o descrivint-la. Aquesta realitat no tenia com a funció explicar el món sensible. Segons la creença neoplatònica, la vertadera felicitat i el vertader coneixement es troben en lo suprasensible.

En el mite neoplatònic, la vida dels déus és indiferent a la dels humans; la realitat inteligible no coneix el món i no s’abaixa a contemplar-lo. Els déus són passius davant la realitat humana i sensible.

En el pensament neoplatònic és essencial trobar l’èxtasis, un estat on l’home es trascendeix a sí mateix per a contemplar la divinitat. És un estat complicat d’aconseguir i el mateix Plotí afirmà que només el va aconseguir quatre cops.

Un dels precursors del neoplatonisme fou el filòsof Posidoni, qui dividí la realitat entre déu, destí, i natura.

En la teoria neoplatònica, les diferents parts estan unides per simpatia: l’U, l’intelecte, l’ànima i el món sensible tenen una relació de jerarquia. Sense l’U, el principi general de l’univers, la realitat no podria existir. De fet, l’U conté tota la informació i realitat de l’univers del qual emana.

De fet, l’U de Plotí té semblances amb el Bé de Plató, doncs en aquest últim Plató li donava la qualitat d’ésser primer.

Segons Plotí, l’U, com a ésser perfecte, és natural que produeixi, en comptes de mantenir-se eternament contragut en sí mateix. Com una llum que sempre produeix sense perdre res.

Quan l’U es multiplica en la inteligència, aquesta dóna vida en l’ànima i, aquesta última, en la matèria sensible, que és el pitjor grau de degradació de l’ésser. Fins i tot el moviment conserva encara alguna cosa d’espiritual i d’immaterial que garanteix el seu caràcter inteligible.

Una novetat de Plotí que va sorprendre els seus contemporanis va ser el considerar els inteligibles dintre de la inteligència mateixa, com a part d’ella, quan Aristòtil els considerava externs a la mateixa.

Derivada de la inteligència, hi ha l’ànima del món, que és rectora del món sensible i que regeix la matèria, la qual és l’estat més degradant de l’univers segons el neoplatonisme. De fet, pocs filòsofs com Plotí havien tractat de manera tant baixa el món material.

(Continuarà).

Estàndard

Rajoy: “fes-me riure, has de votar-me”.

Imatge

En Rajoy canta la seva versió del “fes-me riure” (“make me laugh”, “haz reir”) que forma part del gran film “Singing in the Rain”. Un clàssic immortal.

Aquesta és la seva versió (jo m’he limitat a traduir-la al català; és clar, és fictícia i irònica):

.

(Rajoy):
Fes riure, fes riure,
perquè als ciutadans no els hi cal de diners per a viure
les lleis que faràs al Congrés entre sessió i sessió
tindran salerosa intenció
encara que el Senat “ens toqui el colló”,

i et vindràn, a votar
quan a la oposició voldràs insultar
també siguent bona persona podries tenir
l’amor del poble però el ric no venir
si a mi em fas molt de cas i em votaràs
seguretat al carrer sempre tindràs,
¡¡i a l’empresari i al ric alegraràs!!

Continua llegint

Estàndard

Mostra “Tintinaires de Catalunya” a Can Fabra

Crec que serà una mostra molt interessant 🙂

Tintín en català

“El proper abril es commemora el 50 aniversari de la primera edició en català de les aventures de Tintín, el famós còmic del dibuixant belga Georges Remi, més conegut per Hergé. Gràcies a l’enginy i treball rigorós de Joaquim Ventalló (1899-1997), el traductor en català de l’obra d’Hergé, i a l’Editorial Joventut milers d’infants catalans van poder accedir al màgic món dels àlbums de Tintín i molts, per primer cop, a la llengua catalana escrita. La mostra ofereix un recorregut per la presència tintinaire a Catalunya.”

Horaris de visita mostra:
Dilluns, dimecres, dijous i divendres de 10 a 21 h
Dimarts i dissabtes de 10 a 14 h / 16 a 21 h
Diumenges d’11 a 14 h

DIMARTS 4 DE MARÇ , A LES 19 h
INAUGURACIÓ MOSTRA “TINTINAIRES DE CATALUNYA”

Sala d’Exposicions i Plaça de Can Fabra
Carrer del Segre, 24-32 / 08030-Barcelona

Activitats previstes: Encesa de les…

View original post 62 more words

Estàndard

El portal perenne us recomana i us ofereix el vídeo “el sermó del diumenge”.

El sermó del Diumenge

Salut.

Com a administrador del portal perenne, us recomano i us ofereixo de bona gana el vídeo “el sermó del diumenge” . Suposo que no cal afegir que la descàrrega és gratuïta.

Aquest vídeo, del qual no en recordo qui me’l va passar i que l’he trobat de casualitat en una carpeta antiga del meu propi disc dur, crec que és bastant bo i que val la pena de mirar. És un vídeo paròdia sense cap mala intenció, per passar l’estona, segons crec (l’he vist tot, jo, hem). Dura menys de deu minuts. No sé o no recordo qui és l’autor del vídeo, però en tot cas no sóc jo mateix (¿perquè mentir?).

Espero que, a qui s’animi de mirar-lo, li agradi.

Res més per ara. Que vagi bé.

 

Unicorn Gris.

Estàndard