La cançó del Perennito 1; Arriba el Perennito.

(Inspirat en la cançó de la Trinca “arriba la Trinca” i en la cançó de l'”arriba el Trifachito” del Polònia. Podeu llegir més sobre el Trifachito aquí).

.

Es veu venir pel camí local apropar-se un cotxe on hi ha l’Unicorn Blanc, servidor, el seu amic del Facebook Lkr i el germà de l’Unicorn Capità Senyera.

.

Canten:

“Ahhh…

Arriba, arriba, arriba, el Perennito, nito, nito, per ajudar a la cultura, ah, ah,

sabem molt bé, com orientar-nos, l’enemic no ens podrà pas!!”

.

Es veu un noi mirant el Racó Català per l’ordinador; jo canto:

“Hi ha uns fòrums, que em maltractaven, i em posaven del revés,

però jo els acuso, de dir-me ‘cabró’, i els abandono per sempre més!!”.

.

“Ahhh…

Arriba, arriba, arriba, el Perennito, nito, nito, per ajudar a la cultura, ah, ah,

sabem molt bé, com orientar-nos, l’enemic no ens podrà pas!!”

.

Es veu un altre noi mirant el Facebook; el Lkr canta:

“En el Facebook oferim, la cultura Perenne, no ens volem desanimar,

almenys aquí, qui no vol lo nostre, només ens té que ignorar.”.

.

“Ah…

Arriba, arriba, arriba, el Perennito, nito, nito, per ajudar a la cultura, ah, ah,

sabem molt bé, com orientar-nos, l’enemic no ens podrà pas!!”

.

Apareix, enmig del camí, un noi retallant insignes de la RFC (resistència frikie catalana); canta el Capità Senyera:

“Aquí aquest senyor, dels friko-gamberros, actuava amb malda-a-at,

però ara no poden, fer tantes putades, ara que Unicorn solet està manant.”.

.

“Ah…

Arriba, arriba, arriba, el Perennito, nito, nito (…)”

.

Apareix, enmig del camí, una aparent estàtua de Nietzsche; canta Unicorn:

“Aquí Frederich Nietzsche, dels vitalistes, un gran heroi filosofal,

si algú es burla, de la seva figura, li foto patada via anal” i faig com si pegués una patada a l’aire…

.

Uns segons de silenci; canta Unicorn:

“Ai apreneu, aquesta lliçó, un portal us espera ben bo,

si us animeu a llegir una mica, si la ganduleria bé no us pot!!

.

“Ah…

Arriba, arriba, arriba, el Perennito, nito, nito (…)”

El cotxe surt pel camí mentre es canta la cançó; la Senyora Catalana, amiga d’Internet, el Nietzsche i el noi del Facebook ens veuen partir; Nietzsche comenta: “Realment, la filosofia es torna dicharachera amb els temps…”. I la Senyora Catalana fa que sí amb el cap…

.

.

.

Sigues benvingut a Lletra Perenne: http://ciutat-perenne.com/m/37n

Torera tardor 2018. El Rivi. Odio la tauromàquia.

Quina fòbia que em fan aquests de Ciutadans i de (dintre i fora de Ciutadans) l’Espanya eterna. De bona gana els veia, si pogues, severament multats a tots ells, sense cap broma.

Catalunya depenent

Havia de ser una manifestació contra la violència i, paradoxalment, va acabar en violència. L’ambient era tan tens fins i tot abans de l’hora de convocatòria que els dirigents de Ciutadans van abandonar molt ràpid el lloc de concentració. Abans que arribessin Albert Rivera i Inés Arrimadas, un càmera de Telemadrid ja havia estat agredit acusant-lo de ser de TV3.

En un comunicat aquell mateix vespre, Ciutadans va condemnar els fets. Va atribuir-ho a “un radical infiltrat d’un grup aliè a l’organització de Ciutadans”. El problema és que no va ser un sol individu, i que entre els qui van increpar el professional de la televisió pública madrilenya hi havia també persones no tan “alienes”. Una d’aquestes era Isidor Serrano, president de l’agrupació local de Sant Boi fins al 2011, i regidor al municipi entre el 2009 i el 2011.

Més enllà de les manifestacions, és justament als municipis…

View original post 571 more words

Apunts sobre el neoplatonisme

Plotí.

El neoplatonisme era essencialment un pensament que volia accedir a una realitat inteligible superior, construint-la o descrivint-la. Aquesta realitat no tenia com a funció explicar el món sensible. Segons la creença neoplatònica, la vertadera felicitat i el vertader coneixement es troben en lo suprasensible.

En el mite neoplatònic, la vida dels déus és indiferent a la dels humans; la realitat inteligible no coneix el món i no s’abaixa a contemplar-lo. Els déus són passius davant la realitat humana i sensible.

En el pensament neoplatònic és essencial trobar l’èxtasis, un estat on l’home es trascendeix a sí mateix per a contemplar la divinitat. És un estat complicat d’aconseguir i el mateix Plotí afirmà que només el va aconseguir quatre cops.

Un dels precursors del neoplatonisme fou el filòsof Posidoni, qui dividí la realitat entre déu, destí, i natura.

En la teoria neoplatònica, les diferents parts estan unides per simpatia: l’U, l’intelecte, l’ànima i el món sensible tenen una relació de jerarquia. Sense l’U, el principi general de l’univers, la realitat no podria existir. De fet, l’U conté tota la informació i realitat de l’univers del qual emana.

De fet, l’U de Plotí té semblances amb el Bé de Plató, doncs en aquest últim Plató li donava la qualitat d’ésser primer.

Segons Plotí, l’U, com a ésser perfecte, és natural que produeixi, en comptes de mantenir-se eternament contragut en sí mateix. Com una llum que sempre produeix sense perdre res.

Quan l’U es multiplica en la inteligència, aquesta dóna vida en l’ànima i, aquesta última, en la matèria sensible, que és el pitjor grau de degradació de l’ésser. Fins i tot el moviment conserva encara alguna cosa d’espiritual i d’immaterial que garanteix el seu caràcter inteligible.

Una novetat de Plotí que va sorprendre els seus contemporanis va ser el considerar els inteligibles dintre de la inteligència mateixa, com a part d’ella, quan Aristòtil els considerava externs a la mateixa.

Derivada de la inteligència, hi ha l’ànima del món, que és rectora del món sensible i que regeix la matèria, la qual és l’estat més degradant de l’univers segons el neoplatonisme. De fet, pocs filòsofs com Plotí havien tractat de manera tant baixa el món material.

(Continuarà).

Rajoy: “fes-me riure, has de votar-me”.

En Rajoy canta la seva versió del “fes-me riure” (“make me laugh”, “haz reir”) que forma part del gran film “Singing in the Rain”. Un clàssic immortal.

Aquesta és la seva versió (jo m’he limitat a traduir-la al català; és clar, és fictícia i irònica):

.

(Rajoy):
Fes riure, fes riure,
perquè als ciutadans no els hi cal de diners per a viure
les lleis que faràs al Congrés entre sessió i sessió
tindran salerosa intenció
encara que el Senat “ens toqui el colló”,

i et vindràn, a votar
quan a la oposició voldràs insultar
també siguent bona persona podries tenir
l’amor del poble però el ric no venir
si a mi em fas molt de cas i em votaràs
seguretat al carrer sempre tindràs,
¡¡i a l’empresari i al ric alegraràs!!

S’aprova una norma provisional del dret i deure al respecte

 

A Lletra Perenne, amb satisfacció, hem redactat una norma provisional del dret i deure al respecte (si voleu, podeu veure el contingut d’aquesta norma aquí).

Ja esteu informats de la novetat.

Al vostre servei.

La ciberenciclopèdia Lletra Perenne comença a publicar articles d’Osset de Peluix.

Informem que la ciberencicliopèdia Lletra Perenne comença a publicar articles d’Osset de Peluix.

Aquí teniu un vincle per a, si voleu, consultar-ho:

Primer conte d’Osset de Peluix.

Espero que us animeu a donar-hi una ullada.

En tot cas, que vagi bé.

Mostra “Tintinaires de Catalunya” a Can Fabra

Crec que serà una mostra molt interessant 🙂

Tintín en català

“El proper abril es commemora el 50 aniversari de la primera edició en català de les aventures de Tintín, el famós còmic del dibuixant belga Georges Remi, més conegut per Hergé. Gràcies a l’enginy i treball rigorós de Joaquim Ventalló (1899-1997), el traductor en català de l’obra d’Hergé, i a l’Editorial Joventut milers d’infants catalans van poder accedir al màgic món dels àlbums de Tintín i molts, per primer cop, a la llengua catalana escrita. La mostra ofereix un recorregut per la presència tintinaire a Catalunya.”

Horaris de visita mostra:
Dilluns, dimecres, dijous i divendres de 10 a 21 h
Dimarts i dissabtes de 10 a 14 h / 16 a 21 h
Diumenges d’11 a 14 h

DIMARTS 4 DE MARÇ , A LES 19 h
INAUGURACIÓ MOSTRA “TINTINAIRES DE CATALUNYA”

Sala d’Exposicions i Plaça de Can Fabra
Carrer del Segre, 24-32 / 08030-Barcelona

Activitats previstes: Encesa de les…

View original post 62 more words

El portal perenne us recomana i us ofereix el vídeo “el sermó del diumenge”.

Salut.

Com a administrador del portal perenne, us recomano i us ofereixo de bona gana el vídeo “el sermó del diumenge” . Suposo que no cal afegir que la descàrrega és gratuïta.

Aquest vídeo, del qual no en recordo qui me’l va passar i que l’he trobat de casualitat en una carpeta antiga del meu propi disc dur, crec que és bastant bo i que val la pena de mirar. És un vídeo paròdia sense cap mala intenció, per passar l’estona, segons crec (l’he vist tot, jo, hem). Dura menys de deu minuts. No sé o no recordo qui és l’autor del vídeo, però en tot cas no sóc jo mateix (¿perquè mentir?).

Espero que, a qui s’animi de mirar-lo, li agradi.

Res més per ara. Que vagi bé.

 

Unicorn Gris.

El portal perenne desitja als seus visitants bones festes i feliç any nou.

El portal perenne desitja als seus (per ara, escassos) visitants bones festes i un feliç 2014.
Que vagi molt bé!!!       🙂

El..Facebook..simple.